Tens esperit col·laboratiu?

Doncs et necessitem! Busquem persones disposades a compartir les seves idees en aquest blog.

Això no és una entrada de blog tradicional, sinó una iniciativa perquè ens ajudis a co-crear els continguts de les activitats que realitzem habitualment: conferències, xerrades, articles, etc. Volem integrar-hi les vostres idees, reflexions, dubtes i experiències, entorn els temes que tractem a Cresàlida.

Comencem amb el primer tema: Què en penses de l’èxit del fracàs?

Aquest és el tema de la jornada organitzada per la UOC Business School i ADEDE, el 26 de febrer a Tortosa. La conferència de la jornada porta per títol Fracassos i èxits: fonts de capital competencial, i anirà a càrrec de la sòcia i directora de Cresàlida, Marta Zaragoza. Tant si pots venir com si no, esperem les teves idees per fer el proper post.

L’adreça esperitcollaboratiu@cresalida.com és la bústia que hem obert per la vostra participació. A més, seran molt benvinguts tots els vostres comentaris en aquest mateix blog i/o a @cresalida.

Totes les vostres aportacions les inclourem en el post que publicarem el dia 7  de març  aquí mateix, al blog de Cresàlida. A més, segur que les aportacions seran molt útils per traslladar-les a les persones que assisteixin a la conferència.

Esperem que aquesta iniciativa sigui un èxit… o un fracàs! Tant se val, perquè seguirem apostant per aprendre i caminar junts/es.

De què serveix fracassar?

“El fracàs és un instrument molt útil per a l’emprenedoria, la gestió i la direcció d’empreses. Els experts senyalen que un/a emprenedor/a nord-americà experimenta 3,75 fracassos empresarials abans d’assolir un triomf. En canvi, el 50% dels/de les empresaris/es espanyols/es tenen por al fracàs i el 64% dels que fallen no ho tornen a provar per segona vegada”, aquestes dades les dóna a conèixer la Business School de la UOC. I podríem afegir que sense fracàs el desenvolupament i millora del coneixement i de les nostres capacitats és molt limitat. Això significa que no hem de tenir por a assumir reptes que ens pressionin a posar en joc tots els nostres recursos competencials, encara que tinguem molts punts per  no obtenir els resultats esperats. Dels fracassos presents i passats sorgeixen els èxits futurs.

I tu què en penses?

Publicat a Blog Etiquetat amb: ,
8 comments on “Tens esperit col·laboratiu?
  1. Sara Babic escrigué:

    Considero que el tema a tractar és un tema molt important per a tothom, sobretot per als emprenedors, ja que l’èxit o el fracàs no són quelcom fàcilment mesurable, però són quelcom inevitable.

    Sempre m’ha agradat sentir històries personals en directe, va bé sentir de mà de persones les seves experiències, en aquest cas per a que expliquin com han gestionat l’èxit i el fracàs, quines eines els han ajudat a seguir endavant (tant en una situació com en l’altra) i quins consells donarien als futurs emprenedors… per això proposaria que a la xerrada, s’exposés per part d’una mateixa persona o diferents persones, dos casos clarament exemplars d’experiència amb l’èxit i amb el fracàs, acompanyats amb algunes conclusions que puguin ésser útils per als assistents a l’hora d’enfocar els seus propis projectes.

    Un altre element important a recalcar és la diferència cultural que hi ha a Europa en quant a tolerància al fracàs, mentre que als USA, fracassar és sinònim d’èxit ja que “s’està essent valent i fent camí”, punt d’inflexió entre els emprenedors d’aquí i els d’USA. Per què no canviem això? Com podríem fer-ho? Sempre m’ho he preguntat!

    Gràcies!

    Gràcies!

  2. Juan Camilo Robledo escrigué:

    Creo que el éxito alimenta el ego y el fracaso alimenta nuestra humildad y experiencia y nos lleva a ser mejores personas, emprendedores, estudiantes, empleados, etc……. Fracasar no es malo lo malo es no levantarse, el que no fracasa es porque nunca ha intentado hacer algo retador.

  3. Isabel Belmonte Fernádez escrigué:

    Hola Marta, encantada de poder aportar el meu granet de sorra.
    Els europeos, som de pensament massa líneal i això ens porta a tenir molts prejudicis. Però si aquesta linea, en la que en un extrem coloquem el fracàs i a l’altra l’´éxit, la agafem per las puntes i l’unim, el resultat será un cercle. Podrem observar que el fracás no está tant lluny de l’èxit com pensaven, es més están tant aprop l’un del altre que ens costa molt visionar-ho. Aquest fracàs inicial es pot esdevenir en èxit molt més ràpidament del que pensem. Es com un cercle oriental, en el que no els podem separar, no pot haver èxit sense fracàs, ni fracàs sense èxit.
    Altre cosa que ens preocupa molt, es la cantitat com més fracasos tenim pensem que més lluny estem de l’exit. A diferència dels americans, ells pensen, que com més fracasos tens mes aprop ens troben de l’èxit. Newton va tenir 2000 fracasos abans de tenir una sola bombeta exitosa, encara que després es va transformar en un gran èxtit, el qual no hauria estat posible sense aquest matrimoni denominat fracàs – èxit. Es necesiten l’un al altre, com la nit y el dia.

  4. manel macià escrigué:

    El fracàs es tindria de traduïr com a “parèntesi”, cap a la millora professional.
    Una bona formació en competències evitarà aquest “parèntesi” doncs la persona es sentirà més segura de les seves possibilitats i poder encarar, així, el seu futur cap a tasques que del segur pot desemvolupar amb unes altres perspectives d’èxit.
    En la nostra cultura catòlica la paraula fracàs està estigmatitzada per lo que es té de desterrar del nostre vocabulari.
    MANEL MACIÀ

  5. Maden Castillo escrigué:

    Només m’he atrevit a emprendre de nou, després de recordar el meu fracàs de fa uns anys en altre projecte empresarial. Vaig aprendre molt.
    Continuo aprenent i el millor: no tinc por que torni a passar.

  6. Verónica escrigué:

    Es muy valioso todo lo que un fracaso nos puede enseñar. Pienso que transmitir esas lecciones a los demás podría ayudarnos a no cometer errores similares, pero también puede ayudarnos a entender que fallar es natural, por eso considero muy importante cuidar de traspasar el mensaje de una manera positiva, pues tenemos arraigada la idea de que fallar esta mal y es más fácil que nuestro inconsciente rechace valiosas lecciones si estas se tornan incómodas de escuchar, mientras que si la experiencia por más dura que ésta sea, se transmite de una manera positivamente procesada, los resultados podrían ser mayores.
    Saludos
    Verónica

  7. Marcel escrigué:

    Realment estic molt d’acord amb tots les comentaris que llegeixo, i això ha de ser bo! Personalment també sóc partidari d’afrontar sempre el fracàs com si fos un èxit, intentant aprendre dels errors i valorant aquest aprenentatge tant o més com valoraries la xifra de diners que hagués pogut suposar un triomf del teu projecte.

    Els comentaris deixen clar que aquesta és una idea que compartim, i és per això que a mi m’agradaria anar una mica més enllà en aquest debat. M’agradaria fer una relació del tema de “l’èxit i el fracàs” amb un dels trets característics de Cresàlida com és l’esperit cooperatiu i de col·laboració dels seus membres.

    Tots estem d’acord en què un fracàs pot ser un gran triomf, i aquesta màxima la podem seguir tant a nivell empresarial com a nivell personal. Ara bé, si ens centrem en el món empresarial, jo crec que el fet de formar part d’un equip amb qui es coopera per tirar endavant un projecte pot arribar a ser molt positiu sigui quin sigui la valoració final del projecte (èxit o fracàs). És a dir, igual que cooperant sóm capaços de compartir coneixement i experiències per poder reduir les probabilitats de fracassar, també crec que cooperar pot contribuir en multiplicar la felicitat i il·lusió que suposa un èxit, i fer més lleus les sensacions negatives que poden aparèixer just després d’un fracàs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*